Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa

El nou edifici es planteja com un conjunt que s’adapta a la topografia general del terreny que desnivella més de 20 m entre els extrems, proposant, com en l’edifici actual, una planta central d’accés i d’ activitats ambulatòries entre la hospitalització i la consulta externa, unes plantes superiors destinades a hospitalització, i unes plantes inferiors d’activitat ambulatòria externa, de suport a l’activitat aguda i de serveis. Volumètricament, si l’edifici actual es llegeix com una pinta, el nou edifici també seguirà aquesta pauta però girada 90º per tal d’adaptar-se a la topografia, a la millor orientació global del solar disponible, i també a la morfologia de creixement de les edificacions de la ciutat. El nou edifici deixarà de ser una edificació aïllada al mig del terreny, i en canvi s’adaptarà a l’alineació de la façana del Passeig davant de Sta Clara. La utilització del ritme de la llum com a pauta de composició, ha estat el criteri que s’ha seguit en la formalització del nou edifici. Ja des del vestíbul d’entrada, un gran volum a triple alçada (exterior/interior) que recull les entrades d’hospitalització, consulta externa i urgències, cobert amb una claraboia lamel.lada, dona la primera lectura que “la llum” serà la que ordenarà tot el sistema compositiu del nou edifici, i a més pot tenir també una segona lectura relacionada amb les virtuts naturals curatives d’aquesta llum. I a partir d’aquí, la disposició de cada un dels serveis que tindrà el nou edifici s’endreça a l‘entorn d’uns patis que ja es llegeixen des dels vestíbuls d’entrada, i que acompanyen a usuaris i professionals al llarg dels diferents serveis i plantes de l’edifici. Certament l’edifici es projecta en base a uns volums modulats de 18,30 m d’amplada, separats per patis de 4,80 m, i cada un d’aquests volums modulats recull, segons la definició de les plantes, els serveis que li són ubicats.