Viure en un antic olivar de Cadaqués: habitar una casa a la platja de Ses Oliveres

L'acció secular dels habitants de Cadaqués interpretant l'espai natural i disposant bancals de pedra seca per a la plantació de vinya i olivera, és una de les característiques morfològiques del "Cap de Creus". Per decantación en el temps i amb pocs mitjans, varen idear una tècnica i varen traçar les directius d'un sistema que optimitzava els recursos de la terra.
En un olivar situat en el límit amb la platja de "Ses Oliveres" i a certa distància del casc antic del poble, és on es projecta aquest habitatge. Bancals de pedra paral•lels a l'antiga riera que canalitzen el vent sec de tramuntana i, seguint el pendent giren a ponent per rebre la frescor del garbí, murs que van de 40 a 70cm d'alçada i que amb separacions entre 4 i 5 metres, ajuden a superar el desnivell de la topografia original, decalant-se per seguir la línea de mínima pendent. Unes 15 oliveres, 10 pins, 5 xiprers i 2 mimoses, formen la massa vegetal que recorre la parcela d'est a oest, deixant un clar a nord que, a la vegada, respon a les cotes més elevades des d’on ens retrobem amb el mar.
La casa no esgota l'alçada reguladora perquè busca l'horitzó entre el sol i les fulles de les oliveres. Nous plans horitzontals desde l'antiga riera fins a la part alta de la parcela es va succeïnt, passant per una planta baixa que, com un clar entre la roca excavada i les oliveres preexistents, disposa d'una bona inèrcia tèrmica i ventilacions creuades d'acord amb els vents dominants. L'estructura de parets de càrrega es traça tangent a l'estructura original de la contrucció agrícola, els bancals que van ser demsuntants per a construir la nova topografia tornen adaptant-se a altres necessitats, arrelant l'acte d'habitar de nou en el lloc.